LA CUINA

Quan vam llegir La cuina d’Arnold Wesker, Els Pirates ens hi vam sentir totalment identificats. Wesker proposa situar el món dins d’una cuina “on els personatges van i venen, i no poden quedar-se el temps necessari per entendre’s, i on les amistats, amors i enemistats s’obliden tan aviat com es realitzen”. Aquesta velocitat que no ens deixa respirar, pensar, aquesta exigència, aquest intent de trobar-se, d’entendre’s ens va connectar directament amb el nostre estil de vida.

Som una companyia de Barcelona, hem nascut i crescut a la ciutat i som d’una generació que va entrar al món laboral amb la crisi econòmica del 2008, on comencen a aparèixer els fons voltor, baixen els sous i ens veiem obligats a fer diferents feines per tenir un sou digne per pagar el lloguer. En aquest context fem aparèixer La cuina del restaurant Minvant. Un restaurant imaginari situat al barri del raval de Barcelona on expliquem a través de quinze personatges una jornada laboral plena de vida, de converses, ideologies, conflictes i il·lusions marcades per l’esgotament i la precarietat que determinen i defineixen la seva vida.

Tot i que aquest restaurant és un invent, la nostra història està alimentada per l’esperit de Wesker, per les nostres experiències en precarietats diverses i pel que hem pogut veure i sentir a diferents cuines actuals. En el procés d’investigació previ a la dramatúrgia, gràcies a la generositat de diferents professionals, m’he pogut infiltrar al seu dia a dia i parlar amb cambrers, cuiners i empresaris del sector a qui estic sincerament agraïda. A un espectacle d’Els Pirates no hi podria faltar el fregolisme, la música original de l’Ariadna, la direcció i la imaginació de l’Adrià, el moviment del Robert i totes les reflexions i idees de la Núria, el Bernat, el Ricard, la Laura, la Carla, la Montse, l’Enric, la Maria, el Dani, el Damià i tot l’equip artístic i tècnic de la companyia. Perquè per a mi aquest text no seria el que és sense la feina d’equip que hi ha al darrere.

Esperem que us submergiu en aquest joc escènic que us proposem, i que vol ser una visió d’aquesta ciutat minvant i dels qui encara l’habitem. Un retrat dels nostres temps i de com intentem sobreviure en un context que cada cop ens és més hostil i complex.

Us donem la benvinguda a la Cuina Minvant!

Laura Aubert Blanch